El Col·lectiu Joan Pau Giné es presenta al Principat

Descobreix la música de la Catalunya del Nord

(article en Directe.cat)

La música és un dels terrenys on es fa més patent la unitat de la llengua catalana. No deixa marge ni espai per als discursos poc il·lustrats de blavers o gonellistes, i reforça entre els habitants dels Països Catalans la certesa de formar part d'un espai cultural i comunicatiu comú. No hi ha cap artista en català de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que renunciï a aquest mercat compartit per 13,5 milions de persones. Així, la circulació de propostes musicals en llengua catalana entre els diferents territoris dels Països Catalans flueix amb naturalitat malgrat situacions d'insularitat, oblits mediàtics i traves polítiques. Només en el cas de la Catalunya del Nord, la frontera administrativa que la separa de la resta del país s'ha demostrat com un gran escull per a la difusió dels seus artistes.

Les propostes de les comarques septentrionals que han arribat al sud ho han fet amb comptagotes i disseminades en el temps. Als setanta, es va donar a conèixer la rèplica del moviment Nova Cançó amb figures com el recentment desaparegut Jordi Barre, Pere Figueres, Toni Montañé o Teresa Rebull, i ja als noranta, es va sentir a parlar de noms com Blues de Picolat, els rumbers Tekameli o Gerard Jacquet, qui va presentar-se arreu Principat l'any 1999 amb una gira a tres bandes amb Roger Mas i Canimas, i va arribar a tenir discogràfica a Barcelona. Per sobre de tots, Pascal Comelade ha estat el màxim exponent de la música de la Catalunya del Nord, des que va agafar volada al Principat arran d'una obra com L'Argot du Bruit (1998) on col·laborava amb una figura internacional com PJ Harvey, a més del guitarrista Toti Soler i el poeta Enric Casasses. Darrerament, ha sorgit el DJ Raph Dumas, amb un disc de música instrumental, on combina peces tradicionals com "Muntanyes del Canigó" amb versions de White Stripes, passades pel sedàs de la música de cobla i l'electrònica, i que ja ha inaugurat una col·laboració amb el barceloní Guillamino que es va poder veure fa un parell de setmanes a l'Aplec Modernista del Barcelonès.

Conscients d'aquesta poca penetració de la música feta al nord, i amb l'objectiu de pal·liar aquesta situació de desconeixement, els propis músics van decidir unir esforços. El 2010 naixia el col·lectiu Joan Pau Giné, que tot i prendre el nom del cantautor de Bages de Rosselló, mort el 1993, recollia tota la diversitat musical de territori, amb una trentena de membres que representaven manifestacions tan variades com l'opera o hardcore, passant per cançó, rock, blues, rumba o música electrònica. El projecte no només es va pensar per encabir-hi els creadors d'expressió catalana, sinó a la totalitat d'artistes del territori que se senten catalans, posant així de relleu la diversitat lingüística i de procedències nacionals dels seus integrants. Al Col·lectiu Joan Pau Giné hi ha músics originaris de Itàlia, Algèria, Bretanya, Anglaterra o Haiti, alguns dels quals, s'han animat a enregistrar en català per primera vegada com el berber Samir Mouhoubi o els rumbers Sabor de Perpinyà.

Aquest mes d'abril hi haurà dues oportunitats al Principat per a descobrir les noves propostes de la Catalunya Nord.

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, el dissabte 23 d'abril, a les 22h, a la sala Cam Bernades de Santa Perpètua de Mogoda, feu de la plataforma Tercera Via, actuaran una petita representació de bandes del Col·lectiu: Bea (blues), Samir (oriental), Joan Orti (folk), Pascal Bizern (rock) i Zompa (reggae, ska).

Uns dies després, del 28 al 30 d'abril, en el marc del Festival de la Diversitat a Sabadell, hi actuaran Nanou Planes (cantautora), Lili Baba (mestissatge), Llamp te Frigui (folk-rock) i Samir, l'únic repetidor d'ambdues programacions.