El col•lectiu de 90 formacions i 300 músics treballa per promoure l’ús del català en la creació artística i el reconeixement mutu entre els músics de Catalunya Nord i de tots els Països Catalans.

 

La música és un dels terrenys on es fa més palesa la unitat de la llengua catalana, cosa que reforça entre els habitants dels Països Catalans la certesa de formar part d'un espai cultural i comunicatiu comú. La circulació de propostes musicals en llengua catalana entre els diferents territoris dels Països Catalans flueix amb naturalitat, malgrat el desinterès mediàtic i les traves polítiques. Les fronteres, en aquest àmbit, són falses. Però en el cas de la Catalunya Nord, les barreres administratives imposades des del 1659 pels estats espanyol i francès han fet més difícil el sosteniment de la continuïtat cultural i lingüística. Una prova d’aquesta dificultat és el desconeixement generalitzat i mutu de l’oferta musical.

 

Creació del Col•lectiu Joan Pau Giné

 

Després de l’impuls de « Maig 68 » i de la « Nova Cançó » amb la creació del Grup Guillem de Cabestany on hi havia Giné, entre d’altres, l’embranzida va frenar en sec. “La cançó d’aquí” va tornar a ser reduïda a un simple "folklore de posatal" per turistes i jubilats, majoritàriament menystinguda.

 

Aquesta realitat va començar a canviar radicalment l’any 2010, arran de la 4a Setmana per la Llengua, organitzada per l'associació cultural Angelets de la Terra en diversos pobles de Catalunya Nord, amb propostes artístiques en català tan diverses com el teatre, la poesia, el cinema i la música. Ramon Faura va proposar a uns quants músics de crear un col•lectiu per promoure la llengua catalana, posant-se en contacte amb col•lectius similars del Principat, el País Valencià i les Illes Balears. “Vam fundar el Col•lectiu Joan Pau Giné per recordar i perpetuar la paraula ben rossellonesa, a la vegada universal i humanista, del cantautor de Bages del Rosselló”, explica en Ramon, president dels Angelets de la Terra i coordinador del Col•lectiu, recordant que molts d’aquests músics nord-catalans “no parlaven i no gosaven cantar en català però, com tots els catalans del Nord, tenien la catalanitat arrelada al cor i només calia fer la proposta”. L’aportació de l’entitat és: ajudar els grups que ja cantaven en català a difondre la seva música, animar els que no ho feien a provar-ho i mostrar que la música en català no és només havaneres i sardana.

 

Èxit del col·lectiu i de la cançó en català

 

Potser el factor més decisiu per explicar l’èxit d’aquest projecte és la diversitat lingüística i el mestissatge cultural d’aquest col•lectiu, que reivindica una cultura catalana oberta al món, amb músics originaris d’Occitània, Marroc, Itàlia, Bretanya, Anglaterra, Haití, etcètera. En Ramon Faura té clar que el futur de la nostra llengua no només passa pels autòctons, sinó també pel fet de compartir amb els nouvinguts la nostra llengua i cultura, “sense dogmes ni imposicions, cadascú a la seva manera, amb el seu accent i el compromís”.

 

“L’estiu del 2010 en quedaven quatre que cantaven en català i la gent se sorprenia de la nostra proposta”, rememora Ramon Faura, president de l’associació ‘Angelets de la Terra’ i promotor del Col•lectiu. “Però després de 6 CD han participat 90 formacions i uns 300 músics (que canten almenys una cançó en català), i això mostra que ha funcionat molt bé”. Faura valora que s’hagi donat “un nou impuls” a la creació musical en català i fomentat “vocacions musicals” amb la llavor que van plantar fa cinc anys.

 

“Tants artistes nord-catalans no s’havien organitzat mai al voltant d’un projecte comú i aquí el projecte és l’ús del català. Això mostra la vitalitat i l’interès que hi ha a Catalunya Nord pel fet català encara que la situació pugui semblar desastrosa i malgrat que la majoria d’aquests músics no són catalans d’orígens. Posem en evidencià que el català és una eina de cohesió social més eficaç que el francès i que la música és la manera més lúdica d’arribar a la gent”, explica Faura.

 

Trencant fronteres i construint els Països Catalans

 

A més de la necessitat de major unió, ara no hi falten doncs motius musicals per esborrar les fronteres, ja que dins del Col•lectiu hi ha una varietat de músics i de molt de talent com es confirma en l’electropop de Llamp te Frigui, la rumba catalana de Buenasuerte, el reggae mestissat de Ghetto Studio, el rock d’en Gerard Jacquet o les lletres del cantautor Joan Ortiz, entre d’altres. Arribarà el dia en què aquests noms formaran part de les programacions de les ràdios i televisions catalanes o, en definitiva, de la banda sonora de les nostres vides. Si tots coneixem els Obrint Pas, els Antònia Font o els Amics de les Arts, per què músics del Nord no formen part del nostre imaginari musical?

 

Fruit de molts esforços el Col•lectiu Joan Pau Giné pot enorgullir-se d'haver realitzat deu discos recopilatoris i dos documentals. I té projectes de llarg recorregut com la gira en homenatge a Joan Pau Giné, amb la denominació de « Canten Giné », en col•laboració amb l’associació « Adiu ça va ». Ramon Faura ha aconseguit a ajuntar per primera vegada en un mateix projecte músics de tots els territoris de llengua catalana, sense descuidar l’Andorra, Formentera, Eivissa, l’Alguer o la Franja de Ponent. Noranta cinc formacions amb Marina Rossell, Titot, Sergi López, Projecte Mut van versionar totes les lletres del cantautor rossellonès. Giné amb les seves lletres poètiques, reivindicatives, surrealistes i a vegades amb cert pòsit humorístic va ser considerat un dels músics més populars de la Catalunya Nord, juntament amb Jordi Barre, fins que va morir a 46 anys en un accident de trànsit l’any 1993.

 

El Col•lectiu Joan pau Giné i Adiu ça va volen portar « Canten Giné » al Palau de la Música Catalana de Barcelona i a l’Arxipèlag dels Teatres de Perpinyà, en directe a TV3 i France 3 regional. “Un somni” que, en un país normal, no hauria pas de ser-ho, i que ja han començat a treballar en contacte amb entitats diverses. Cinc anys després de la creació del Col•lectiu que tant ha treballat per donar una nova veu i vida a la cançó en català, Faura considera que seria un pas suplementari i un just reconeixement a Giné i a tots aquests músics que lluiten cada dia per no perdre la flama de l’idioma. Ajudem la Catalunya Nord a ser més catalana i menys "afrancesada”, com cantava el mateix Joan Pau Giné.

foto grup