A la Catalunya Nord la situació d’assimilació cultural del català i la cultura catalana davant del francès ofereix un panorama poc procliu a l’esperança; una dada: només el 3% de l’alumnat nord-català pot estudiar el català. Pel que fa a les formacions musicals d’expressió catalana fins fa poc no superava la desena. Actualment hi ha un centenar de formacions que empren el català de forma habitual en les seves creacions. Aquests grups formen part del col·lectiu Joan Pau Giné, que aplega i ha ajudat a estimular la creació de cançons en llengua catalana.
Dins l’Associació Angelets de la terra –Músics de Catalunya Nord per la llengua–, Ramon Faura fa cinc anys que impulsa aquest moviment que s’inspira en el Col·lectiu Ovidi Montllor. «Tants artistes no s’havien organitzat mai al voltant d’un projecte comú i aquí el projecte és l’ús del català. Això mostra la vitalitat i l’interès que hi ha a Catalunya Nord pel fet català encara que la situació pugui semblar desastrosa i malgrat el trencament del territori i l’aïllament de la seva gent per culpa d’una frontera física però sobretot mental», explica Faura.
Fruit de l’esforç el Col·lectiu Joan Pau Giné pot enorgullir-se d’haver fet deu discos recopilatoris i dos documentals. I té projectes de llarg recorregut com els concerts a Joan Pau Giné (Canten Giné), que, amb la col·laboració de familiars i amics, que van des de grups de la Catalunya Nord com Llamp te Frigui o Pascal Comelade a d’altres del principat Marina Rossell, Titot o l’actor Sergi López. Giné va ser considerat un dels músics de la Catalunya Nord més populars, juntament amb Pere Figueres o Jordi Barre. Cinc anys després de la creació del Col·lectiu Joan Pau Giné que tant ha treballat per donar una nova veu i vida a la cançó en català, Faura es planteja un reconeixement a Giné i a la resta de músics que lluiten cada dia per no perdre la flama de l’idioma: Organitzar més concerts.

LLEGIR L'ARTICLE

Col-Lectiu Joan Pau Gin- Aleks - L-Infini