El Manifest de Banyuls de la Marenda (Rosselló) és una crida dels músics d’expressió artística catalana dirigida als editors fonogràfics, mànagers, programadors, periodistes i a les administracions públiques per exigir un tracte més digne.
Joaquim Vilarnau, periodista de la revista Enderrock, va escriure aquest manifest i vam fer esmenes durant la trobada de músics dels Països Catalans els 24 i 25 de juliol de 2015 al Mas Cornet al Coll de Banyuls.
Us demanem de fer córrer aquest manifest. Podeu fer arrivar les respostes a raymon.faura@sfr.fr dient si estan a favor per sumar-se a la crida.
Està previst fer diversos actes arreu dels Països Catalans per presentar aquesta crida.
Totes les aportacions són benvingudes.
Salut i música!
 
 
 
MANIFEST DE BANYULS DE LA MARENDA
 
1. Declarem que el català és la nostra llengua d’expressió artística i que la fem servir, cadascú en la seva variant dialectal, per compondre les nostres cançons. Ens adrecem en català al món i la nostra cosmovisió catalana no pot ser substituïda per cap altra, per molt que es faci en idiomes amb molts més parlants.
 
2. Reivindiquem que el nostre territori d’actuació preferent és arreu on el català és la seva llengua pròpia: Catalunya Nord, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra, l’Alguer i el Principat de Catalunya, és a dir, el que coneixem com a Països Catalans. Volem no ser considerats artistes regionals que només actuïn en un d’aquests territoris sinó poder ensenyar la nostra feina arreu del país.
 
3. Ens adrecem, per tant, a tots aquells que configuren la indústria musical catalana: editors fonogràfics, mànagers, programadors, periodistes… Tots ells són els mitjancers que han de fer arribar la nostra feina al gran públic. Ajudeu-nos. L’única manera de fer créixer aquesta indústria és amb uns artistes propis potents. Els darrers anys s’ha millorat molt en aquests camps però encara queda molta feina per fer. El nostre èxit és el vostre èxit.
 
4. Finalment, volem adreçar-nos també a les administracions públiques per exigir un tracte digne i igualtat d’oportunitats respecte als músics de fora. Un tracte de digne que passa, en el cas de l’Estat espanyol, per la reducció de l’impresentable 21% d’IVA. Estem vivint uns moments de canvis històrics i podem començar a construir el país que a tots ens agradaria. Exigim a les administracions –inclòs un hipotètic futur govern de la República Catalana– que es consideri la cultura –i per tant la música– com una eina estratègica de cohesió social. La música, la cultura, és la nostra targeta de presentació al món. Poseu les condicions per tal que puguem fer la nostra feina sense limitacions.
 
Els sotasignants, músics i cantants en llengua catalana
Més d'un centenar de signataris
Joan Boada Benavent (La Carrau, Bandulimejant); Lucas Alexandre, Jimenez Fernando, Jorda Norbert, Jimenez Pierre, Jorda José, Oller Laurent, Ruffer Vincent, Fournier Tony, Moravega Alavaro (Buenasuerte); Claudio Gabriel Sanna (cantautor); Romain Lucas (Un Air de Fête); Josep Tero (cantautor), Carles Sarrat (Blues de Picolat); Francesc Ribera "Titot" (cantant de Brams); Franck Sala, Philippe Dourou (Llamp te Frigui); Jesús Barranco (Gent del Desert); Julio Leone (Ghetto Studio); Pere Vilanova (cantautor); Hugues Di Francesco (Al Chemist); Albert Jordà (cantautor); Agnès Estaque-Marty, Laurent Métivier (Höly Ghözt); Enric Cabra (cantautor); Jérôme Serra (Norha); Pascaline (cantautora); Christian Simelio i Solà, l'Anaís Falcó Ibàñez (Corrandes són Corrandes); Pascale, Janot, Christophe (La Reskape); Jordi Montañez (cantautor); Núria Jaouen (Gipsy NUR Project); Marta Elka, Toni Pastor (Marta Elka grup); VerdCel (Alfons Olmo); Andreu Valor (cantautor); Aurelien Bichotte, Casteillo Guillaume, Didier Torrent, Maurer Benjamin (Brain Market); Yannick Palomino (cantautor); Ximo Guardiola (Òwix, Musicants); Raimon le Troubadour i Sumpci (cantautor); Muriel Perpigna Falzon (cantant), Ben Gross (Benquebufa); etc...

Som Països Catalans